Diari del viatge

TAILÀNDIA

23-25 d’octubre: Sant Pol (CAT) – Chiang Rai (TAI)

Les Bicis a Amsterdam i nosaltres a la Conxinxina

Sortim de casa a les 6 del matí, i com sempre ens acompanya en Pere. …Al cap de 28h arriben a Chiang Rai (Tailàndia). Hem fet una escala de 8h Amsterdam que ens ha passat molt ràpid (tenen un aeroport de veritat). El vol fins a BKK també ens passa volant (com sinó!), però les 5h d’escala a BKK i el vol fins a Chiang Rai i se’ns fan pesats degut a l’acumulació de cansament.

Només baixar de l’avió a Chiang Rai ja notem molt humitat i xafogor, els termòmetres marquen 32graus.

monjos i temple

A la recollida d’equipatge trobem una dona de la Thai que ens diu que les nostres bicis s’han quedat a Amsterdam, és clar, si és el paradís de les bicicletes, elles també tenen dret a anar almenys algun cop a la vida a la seva “Meca” . Total que ens diu que demà a la tarda ja les tindrem aquí.

Així que anem cap a la Guest House i a descansar. Hem posat les mosquiteres però no pas pels mosquits, no n’hi ha ni una ja que l’habitació està plena d’aranyes i sargantanes que se’ls rifen.

De compres per Chiang Rai i esperant les bicis…

El dilluns hem aprofitat al matí, que encara no teníem les bicis, per anar a fer un vol per la ciutat i comprar unes quantes coses que ens feien falta. També hem visitat uns quants temples i un parell de mercats, la veritat és que la ciutat aquesta no té gaire per veure. Amb mig dia està llesta.

Fa molta calor i no hi ha gens d’ombra, això de caminar cansa molt més que pedalar, ja tenim ganes de començar!

la dona balança

A la tarda ens hem connectat i estem esperant a les 20h que ens portin les bicis… el costat bó que ens hem estalviat el taxi de l’aeroport a la guest house amb les bicis, que ens hgués sortit per un pico… bueno… poseu un ciri a qui sigui perquè ens arribin les bicis d’aquí una estoneta. Si ens arriben demà marxarem ja cap a la frontera amb Birmània a veure si ens deixen passar.

(HAN ARRIBAT LES BICIS I MOLT PUNTUALS!!!) Així que les hem muntat amb un parell d’hores i demà ja comencem a pedalar.

arreglant les bicis dins de l'habitació 

BIRMÀNIA

26 d’octubre: Chiang Rai (TAI) – Tachileik (MYN)

Myanmar i el timo de l’estampeta

62 km en 3 h 30 min     amb desniv. + 328     desniv. – 316  a 17,60Km/h

Track jornada 1 (cliqueu a l’enllaç d’aquí sota per veure la ruta, altimetria… amb Google Maps):

http://connect.garmin.com/activity/54527320

A 3/4 de 9 hem sortit de la GH direcció MaeSai. Ha estat un carretera molt plana però bastant transitada. Pedalant s’hi estava bé, però aturats als semàfors feia una calor insopurtable i suaves al segon de posar el peu a terra.

Pep & Pinyes

Un cop a Mae Sai hem decidit entrar a Birmània i no esperar a l’endemà, perquè a les 13:00 ja hi erem. Hem preguntat a la frontera de Tailàndia si podiem entrar fins a Kentung amb bici, i ens han comantat que havíem d’entrar i preguntar-ho a la frontera de Myanmar, i aixi ho hem fet, … Aquests ens han dit que era totalment impossible arribar fins a Kentung amb bici. Només podies arribar amb bus +guia i que costava un ronyó. En cavi si pagavem 10$ podiem entrar i estar-nos-hi un dia. Hem accedit, se’ns han quedat el passaport i ens han donat una estampa o passaport fals o invitació, pagant 20$ els dos!!! Per no poder-nos moure de 3 km en cercle,…

Frontera peculiar entre TAI i MYN

És peculiar, un riu separa els dos països i el pont els uneix, però a MYN circulen per la dreta i a TAI per l’esquerra, enmig del pont han de fer el canvi de sentit tant uns com altres, ja us podeu imginar el follon…

Ens hem passejat amb bici i a peu per Tachilek, hem dinat per 75THB (1,80€) i ens hem disposat a buscar una GH. Ens hem dutxat i just abans de sortir nets i polits, ha començt a ploure a bots i barrals. Més tard, hem sortit a sopar al mateix lloc, (el millor que hem fet a Birmània, …i que ho haguéssim pogut fer a qualsevol indret del món)

Vista des del balcó de l'hostel

A la nit hem anat a veure una cosa que brillava dalt d’una muntanyeta, era una stupa i des d’allà hem vist (de lluny) com s’alçaven uns globus d’heli amb  llumets dins, hem suposat que ho feien a Tailàndia. Divertit.

L'stupa  

TAILÀNDIA

27 d’octubre: Tachileik (MYN) – Chiang Kong (TAI)

El Mekong: me “l’imaxinava” més gran

97 km en 6 h 30 min  amb desniv. + 1000  desniv. – 1000 a  14,80Km/h

Track jornada 2 (cliqueu a l’enllaç d’aquí sota per veure la ruta, altimetria… amb Google Maps):

http://connect.garmin.com/activity/54527330

Ens hem llevat a les 6:30h, però de de les 5h, ja estàvem desvetllats per les oracions dels musulmans.

Hem reculat fins a Mae Sai (altre cop  Tailàndia) i hem pres una carretera fins a  Chiang Saen menys transitda que la d’ahir però igual de planera. Ens ha tocat fer uns 15kms amb obres, amb terra i fang molt a poc a poc. Fins arribar gairebé al Triangle d’Or. És on conflueixen 2 rius (el Mekong i el Nam Ruak) i 3 països (TAI, MYN i Laos). Zona bastant turística.

mapa del triangle de l'or 

vista real des de TAI

De Chiang Saen ens hem dirigit cap a Chiang Khong, poble fronterer amb Laos. Hem anat seguint el Mekong durant molts intervals de la ruta relativament plana fins els darrers 30 km, on hem hagut de salvar un coll amb una pendent mitjana d’un 15%, amb pics del 25%; i molts tobogants amb pendent molt pronunciades, que ens feien pujar les pulsacions.

Finalment ens hem allotjat en un Hostel a tocar el riu Mekong des d’on us estem escrivint amb free wifi i des d’on estem sentint música d’un Hotel o Sala de “Fiestas” situat a Laos, a l’altre costat de riu, …

El poble de Chiang Khong és un lloc des d’on molts turistes travessem a Laos, i per tant n’hem trobat a pilons. Hem anat a sopar a un restaurant han trigat molt i hem quedat amb gana (avui només hem dinat unes galetes abans de les pujades fortes…) i al sortir ens hem entaulat a un altre restaurant i hem tornat  a sopar, total pel que val! Ja tips hem anat a l’Hostel i em trobat un parell de francesos ciclistes, vaja que viatgen amb bici… diu que venen de Bankog però que fan 10 o 15kms amb bici al dia i després fan autoestop cada dia…

Dinant unes galetes i pa mut...

Ara a dormir que demà toca entrar a Laos i agafar una barca per baixar pel Mekong fins a PakBeng (o sigui que demà etapa de descans, com al Tour)

LAOS

28 d’octubre: Chiang Kong -Pak Beng

Un país per dia! Avui Laos…

Hem fet 144,5kms (5 amb bici i 139 amb barca…) en 5h 30min a 25km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55344398

En 4 dies hem dormit cada dia a un país diferent (25-tai, 26-myn, 27-tai i 28-laos). A partir d’ara ja ens quedarem 3 setmanetes per Laos.

Avui hem anat al port amb les bicis on hem passat el control de passaport del costat tailandès. Després hem agafat al que ells deien ferry (un tronc tallat per la meitat i buidat per dins), però hem hagut de pagar 4 bitllets… 2 per nosaltres i 2 més per les bicis per travessar a Laos. El trajecte ha durat menys del que hem trigat a pujar les bicis a la xalupa.

Les bicis tenen millor vistes que nosaltres...

Un cop a Laos hem fet paperassa i canviat moneda (per cert som multimilionaris, 1eur = 12000LAK). Hem anat a buscar una barca que ens durà a Pak Beng uns 140kms riu avall. Les bicis al sostre i nosaltres amb 60 guiris més i algun local.

Durant el trajecte fem alguna aturada per carregar o descarregar paquets i algun cop s’acosten barques del costat tailandès que carreguen i descarreguen coses en marxa. Hem vist selva, poblets perduts, pescadors i algun elefant. Preferim pedalar a que ens portin però el viatge no està malament, l’entorn és immillorable tot voltat de selva impenetrable i trams d’alts peny-segats que segur que mai ningú deu haver pujat.

arribada caotica a Pak Beng

En arribar al port de Pak Beng una multitud de locals ens esperaven per conduir-nos a una GH o per portar-nos les motxilles… horrorós! No hem tret ni un peu a terra que ja ens estaven dient: “do you want something?”, o sigui oferint marihuana, opi, anfetas…és el poble happy.

Hi ha un sol carrer, la meitat és Lloret i l’altra és la mina però de bambú. Evidentment hem anat a sopar a la mina. La propietària del lloc on hem anat a sopar i la seva filla han sopat les sobres d’una taula de camioners xinos i ha reomplert l’ampolla de licor amb els got mig plens (no mig buits) que han deixat els camioners. Aquesta si que l’haurien de fitxar per aixecar al país!

Ja tenim ganes de tornar a seure als nostres Brooks perquè tenim el cul quadrat de la barca.

29 d’octubre: Pak Beng – Muang Beng

Més romangueres que al carrer Nou

Hem fet 86kms amb un desniv.+ 850m i deniv.- 700m en 6h a 15km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55344373

Hem sortit de Pakbeng prop de les 9:00. Una carretera xulíssima i sense pràcticament vehicles, selva a banda i banda i resseguint un riu per la dreta que hem travessat on hem “dinat”, a Muang Houn. Aquesta carretera passava entre poblets, amb cases fetes de bambú i sobre pilars de fusta i entre poble i poble camps de blat verds.

Sortint de Pak Beng
A 7 Km de Muang Houn, un noi amb una moto, professor d’anglès d’una escola, ens ha anat preguntant coses fins que hem arribat  l’escola. Ens ha convidat a visitar-la i així ho hem fet. Després de visitar les classes i presentar-nos el professor l’assumpte ha acabat que ens demanaven el mapa de Laos que portàvem, els hi hem hagut d’estirar de les mans i dir-los que quan no el necessitem els hi enviarem. Després ens han demanat que també els hi enviem llibres d’anglès, i després llibres espanyols, … semblaven nens fent la carta als Reis, …
Escrivint la carta als Reis

Un cop a Muang Houn ens hem aturat a un lloc per dinar i només ens oferien verdura crua, així que em anat en un altra lloc, on hem tingut feina per demanar arròs. Aquí ens preguntaven mb què volíem l’arròs, i quan dèiem verdura ens ensenyaven un pell de no se quin animl que feien al foc. Finalment ens han servit “khao niaw” (arròs glutinós), que no és el mateix que khao (arròs), i que ells el fan per acompanyar els menjars, com el nostre pa. (per tant els hem sorprès i els hi hem fet gràcia, …)

Ja eren gairebé les 14:00 i ens quedàven 30 km per aribar a un poble amb allotjament, i se’ns acosten dos nois que ens demanen si poden practicar l’anglès. Aquests superen al profe amb escreix.

Els 30 km últims ens passen ràpids, aquest tram hi ha camps d’arròs entre pobles, fins que arribem a Muangbeng, on no tenim opció de triar un lloc per allotjar-nos.

Kao niaw, o sigui arros glutinos, barat i omle la panxa...

Un cop nets i polits ens dirigim al mercat i poc abans se’ns para una moto, és un altre English teacher que vol practicar el seu anglès, total que ens tanquen el mercat, …

Demà etapa curta direcció Oudomxai.

30 d’octubre: Muang Beng – Oudomxai

A 80 km de la frontera amb Xina

Hem fet 63 kms amb desniv.+ 680 m i deniv.- 533 m en 4h 38min a 14 km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55344364

Hem esmorzat a la GH per no menjar pa de motlle sec. Com que l’etapa era curta hem sortit a les 9:00. Només sortir hem topat amb un noi que també volia practicar anglès, i ens ha seguituns kms amb moto.

El paissatge molt similar al d’ahir, poc trànsit, i paissatge molt verd i molts pobles sense gaires serveis.

A l’arribar a Oudomxai hem parat a un lloc per dinar i ens han venut per 30.000 kips noodles amb aigua i pebre negre. No els debiem caure gairebé perquè per sopar hm anat a un altre restaurant i per 40.000 kips hem menjat 2 plats de noodles amb verdures cada un.

Monjos demanant almoina

Hem recorregut tot Oudomxay per comprar iogurts i formatge o tonyina per omplir el pa per demà dinar, ja que preveiem que no hi ha gaires pobles per fer-ho, total que no n’hem trobat,…

Oudomxai és un poble que està situat a 80 km d’una de les fronteres Xineses, i es nota que hi ha una gràn influència sobretot en el mejar i els comerços que tot és xino, fins i tot hem menjat panets xinos plens de no sabem què!

31 d’octubre: Oudomxai – Pak Mong

El vent i la pols són els meus companys, … els confins de la terra la nostra llar

Hem fet 82kms amb desniv.+ 1470m i deniv.- 1615m en 6h 15min a 13km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55344361

Avui el que havia de ser una carretera millor que la dels darrers dies, segons els mapes, no ha estat així. Un piló de trams sense asfaltar, amb bots i sorra, i circulació d’alguns camions i cotxes que ens feien menjar pols.

La carretera però, mereixia ciclar-la perquè el paisatge ha estat molt xulo, i per sobre dels 1.000 metres i amb temperatura fresca.

Despres d una pujadota be una baixadassa

Hem sortit d’Oudumxai abrigats perquè feia molt de fred i boira, a les baixades ens abrigàvem i a les pujades ens desabrigàvem.

Hem vist molt moteros que viatjaven i ens saludaven efusivament. Ens han passat dos busos amb gent occidental també, que els hem adalantat després nosaltres, un perquè havia rebentat i els altres a posar benzina i a fer pipi; en ambdós casos eren francesos.

Al final hem arribat a Pak Mong on ens hem allotjat a la pitjor GH fins al moment, tant que hem decidit muntar la tenda sobre el llit, per utilitzar-la de mosquitera, anti-rates i ani-aranyes.

Una cosa curiosa, quan hem anat a comprar galetes i suc per demà, he vist un camió aturat davant, amb un elefant al damunt!

En Quim carrega peixos, aquests elefants

1 de novembre: Pak Mong – Nong Khiaw (amb bici)

Nong Khiaw – Nong Neua – Nong Khiaw (amb barca)

Pels carrers en corren: … elefants!

Hem fet 31kms amb desniv.+ 200m i deniv.- 220m en 2h 15min a 14km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

bici: http://connect.garmin.com/activity/55344352

barca (només pujada): http://connect.garmin.com/activity/55344351

trek (només anada): http://connect.garmin.com/activity/55344347

Ahir varem acabar amb una cosa curiosa, … avui comencem amb una cosa curiosa. El matí la Núria li diu en Pep: – Ojalà l’elefant que vam veure ahir, el veiéssim amb bici per la carretera,…

Doncs quan encara o portàvem 5 kms hem vist un elefant per la carretera!! A estat divertit!

A vegades ens pensem que som grans, ...

Avui he fet una etapa curta i jornada de descans del que resta. Fins a Nong Khiaw hem anat amb bici, on les he deixat amb una GH de pressa i corrents, perquè sortia un barco (ple de guiris) fins a Nong Neua pel riu Nam Ou. Aquí hem dinat i hem donat una volteta pel poblet (molt turístic). I la baixada l’hem fet amb una barca plena de laosians, això ens ha costat un euro més per cap que la pujada, sinó havíem de quedar-nos-hi una nit o pagar una barca per nosaltres sols (50 euros). Això és el que tenen els llocs amb turisme.

Baixant pel Nam Ou

Un cop a Nong Khiaw hem anat a visitar unes coves a uns 3 kms del poble, on els laosians s’hi refugiaven durant la segona guerra d’Indoxina. Hi ha una presència considerable de bombes de fragmentació que les utilitzen de bancs per seure, jardineres, barques, … També hem vist una furgoneta de l’UXO, qui s’encarreguen de desactivar els artefactes de guerra que hi ha per aquí; … per si de cas no sortirem del camí.

Cova on es refugiaven dels bombardejos, vaja com el tunel de sant pol...

2 de novembre: Nong Khiaw – Pak Ou

Per 1r cop en 3 anys veiem ciclistes amb alforges!

Hem fet 128kms amb desniv.+ 1014m i deniv.- 1001m en 7h 30min a 17km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

bici: http://connect.garmin.com/activity/55344346

trek (només anada): http://connect.garmin.com/activity/55344343

Quan ja començàvem a pensar que en Pere tenia amics imaginaris, hem experimentat el trobar ciclistes alforgistes.

Primer hem trobat un francès estirat sota una caseta de bambú que hi ha prop de la carretera, aquest viatjava sol i no tenia ni rumb ni data de tornada. N’hem trobat un altre també sota l’ombra d’una caseta de bambú, aquest era del Canadà i tenia moltes ganes de xerrar, i finalment també hem trobat una parella d’un francès i una holandesa. De no veure’n cap, …

Avui ha estat una jornada molt llarga perquè no hi havia presència de cap lloc on allotjar-nos en molts kilòmetres, per tant hem començat a pedalar de Nong Khiaw a les 7:00. La intenció era arribar a Pak Ou, per visitar unes coves amb molts budes de diferents mides, l’endemà. Hem suposat que hi hauria allotjament, tot i que la guia no en diu res, perquè sembla turístic, …

cova pak ou

Ens ha costat bastant trobar Pak Ou, perquè no està indicat i era un camí de terra i pedres, però molt xulo. Just abans d’entar a Pak Ou, ens han fet pagar pel pàrking de les bicis!! I ens han donat la opció de veure-les avui. Hem hagut de “pillar” una barqueta per creuar el riu uns 500 m, que és on es troben les coves, i hem hagut de tornar a pagar; i just baixar de la barqueta, ens esperaven per cobrar l’entrada a les coves. Hi ha dues coves, una de superior on després de pujar moltes escales et trobaves una dona venent llanternes o demanant donatius (són la conya) per entrar en una cova fosca, evidentment ens les hem enginyat per no haver de pagar llanternes, fent fotos amb flash!! La cova del nivell inferior i la més xula, infestada de budes, no calia llum artificial.

Un cop a Pak Ou ens han dit que no hi havia GH, però que alguna família ens llogava una habitació. Aquests mateixos ens han fet anar a sopar en un “restaurant” que tenen, o sigui que han fet l’agost!! No es poden queixar els de Pak Ou, perquè hi hem deixat un dineral!!

3 de novembre: Pak Ou – Luang Prabang

Lauang Prabang, patrimoni mundial de l’Unesco.

Hem fet 33kms amb desniv.+ 185m i deniv.- 190m en 2h 19min a 14km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55344341

Per esmorzar hem decidit no deixar ni un kip més a Pak Ou, tot i que ha valgut la pena, ens ha donat la sensació que només van darrera els calés i d’una manera descarada.

Així que uns 15 km abans d’arribar a LP hem parat a esmorzar sopa de noodles d’arròs en una parada per cap calé. I 1 km més tard hem provat una mena de bunyol que venien a la carretera farcit de coco o blat de moro, boníssim… i per menys de 10 cèntims! Això han estat els nostres panallets!

Contents despres dhaver menjat els panellets

Hem seguit fins a LP i allà hem estat una estona buscant una Guest House ben situada i bé de preu, al final m’hem trobat una en el centre i al costat del Mekong que està molt bé. Aquí segurament hi estarem avui, i demà sortirem pitant que aqui tot es molt car!!!.

Després seguirem cap al Sud direcció Vang-Vieng, ja us anirem explicant!

4 de novembre: Luang Prabang – Kiu kacham

Etapa reina

Hem fet 82kms amb desniv.+ 2030m i deniv.- 930m en 7h 19min a km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55633226

Ahir al vespre varem anar a veure des del Phu Si (un turonet de LP) unes vistes esplèndides de Luang Phabang. Dalt hi ha diversos temples, només un de “cuidat”. Quan baixàvem hem vist una noia francesa que ens vam trobar ja a Nong Khiaw, qui varem trobar uns dies abans amb un bus amb la roda reventada. Hem trobat també una família francesa, amb qui vam navegar pel Mekong.

Vistes de LP

Visitant un mercat artesanal, que fan cada nit, vam descobrir un carrer on hi havia ple de parades de menjar, que per 10.000 kips et podies omplir el plat. Vam practicar el tetris i malabarismes per poder atipar-nos, je, je, je, … Al costat, es van asseure uns valencians, qui tenien 4 amics que també anaven amb bici i que avui es trobarien a LP, per tant segur que els trobaríem nosaltres per la carretera. Aquests ens van comentar que anaven amb bus, i que just abans d’arribar a LP, el bus s’atura, i el conductor surt esperitat, havia vist un bitllet a la cuneta de la carretera i quan va pujar va dir decebut: – Copy, copy, …

Avui volíem veure de bon matí, LP, així que després d’esmorzar i abans de prendre la carretera per anar a Kiukacham, hem fet un tomb. Hem vist, de nou, com els monjos demanaven almoina, que només ho poden fer octubre i novembre; és tot un ritual, … Ens hem emportat un bon record de Luang Phabang, després d’haver-lo vist de dia i de nit.

Monjos de bon matí

Avui hem pujat més que no hem baixat. Hem fet dos colls, el primer mes o menys bé, tot just començar, per després disfrutar de la baixada, fins a trobar el Nam Ming. Que passat aquest riu ens esperaven 22 km de pujada seguida fins el segon coll. Just començar en Pep s’ha aturat, i la Núria li pregunta: – Què et passa? – i en Pep li contesta: – Copy, copy … (ensenyant-li un bitllet). Ens hem mort de riure!

Llevat d’això, els 22 kms se’ns han fet llargueruts i duríssims, amb trànsit de camions, molta calor i comptant un per un els km. Finalment, hem arribat a Kiukacham, un poble molt sorollós, ja que hi havia un fent una festa i cantant amb un karaoke improvisat a dalt d’un camió. Aquí hi fot un fred que pela.

5 de novembre: Kiu kacham – Kasi

Seguim pedalant pels Alps laosians

Hem fet 95,50 kms amb desniv.+ 1475m i deniv.- 2370m en 6h 20min a 15,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55633233

Quan hem sortit al carrer per anar a esmorzar, a 2/4 de 7, l’hem trobat a vessar de gent i parades de menjar i roba, així que hem aprofitat per esmorzar-hi.

mercat a primera hora

Avui ens pensàvem que després del que varem arribar a pujar, tot seria baixada, i li ha costat baixar, hem estat pedalant per sobre els 1.200 m molta estona.

Avui hem trobat un bitllet de 100$ (era una copy)… Algú es deu haver entretingut a fer fotocòpies en color (no sabem on) i a tirar-los per la cuneta.

Per dinar hem parat a mig camí, en un mercat, i em menjar pa sec amb pit de pollastre ressec, i per postres magdalenes seques. Boníssimes! Havíem comprat unes botifarres que les hem regalat a un nen de lo bones que eren (també seques)!

Finalment, els darrers kilòmetres han estat de baixada fins a la vall d’un riu que ha anat planejant, amb camps d’arròs a banda i banda, fins arribar a Kasi.

Per les muntanyes

6 de novembre: Kasi – Vang Vieng

El “Lloret” de Laos

Hem fet 58 kms amb desniv.+ 413m i deniv.- 560m en 3h 30min a 16,5km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55633237

Avui en canvi, quan hem sortit al carrer per anar a esmorzar, a 2/4 de 7, l’hem trobat buit, hi havia molta boira i les botigues encara estaven tancades… com es nota que és dissabte!

Avui toca jornada de descans, només 58kms (amb no gaire desnivell) fins a VV. Així arribem aviat i veiem aquest poble que tothom diu que és tant maco. O sigui que hem sortit aviat per ser allà abans de dinar.

Hem esmorzat en un lloc de camioners uns fideus molt bons i hem seguit cap al sud. La carretera ha anat pujant fins cap al km. 20-25 guanyar un coll, a partir d’allà tot baixada i pla fins a Vang Vieng, on som ara.

Avall va que fa baixada

És una de les etapes més maques i espectaculars, de la vall amb camps d’arròs per tots costats que estava situada Kasi, es passa a una mena d’engorgats kàrstriks impressionants, hi ha moltes coves i penya-segats i la carretera, al igual que el riu, va serpentejant entre mig dels monòlits kàrstrics.

Vang Vieng és un poble situat enmig d’aquest paratge però que com Lloret, s’ha venut a la “puta pela” (com diria aquell de st. Celoni…) i està ple de guiris que fan tubbing (baixar pel riu amb un neumàtic de tractor…) i veuen cervesa. Però pels laosians si això els hi deixa diners suposo que ja els hi està bé… (com a Lloret fa uns anys, no masses!).

Hem arribat cap a les 11h i hem trobat una GH amb wi-fi free i que està molt bé i ara anirem a donar una volta i a veure que tal és Vang-Vieng i els seus voltants. Més tard ja posarem alguna foto d’aquí.

Doncs això és com ens pensàvem, Lloret… hi ha guiris borratxos arreu i ple d’anglesos cantant i bevent, està ple de bars i botigues i el paissatge tampoc mata, o sigui que marxem d’aquí.

També hi ha racons makus

Per cert, aquest també és un poble “happy”, és a dir et posen marihuana, opi… o el que vulguis amb el menjar, els hi hs de dir “NO HAPPY FOOD”, mare de Dèu… on anirem a parar…

Demà continuarem cap al sud i en un parell de dies ens plantarem a Ventiane (Capital city). Volíem evitar entrar-hi però ens han dit que està prou bé i que no té tant de trànsit com altres ciutats… ja veurem!

7 de novembre: Vang Vieng – LAK 52

Més falangs amb bici

Hem fet 105kms amb desniv.+ 762m i deniv.- 780m en 6h 11min a 16,9km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55955842

Avui toca una etapa llarga per tal de quedar-nos a uns 50kms de Ventiane i així l’endemà arribar-hi i visitar-la.

La carretera és planera però al final surt un desnivell gens despreciable, va fent tobogans i també hem pujat algun coll.

La carretera voreja un embassament molt gran que proporciona molta energia, tanta que en venen a Tailàndia. Durant la 2a Guerra d’Indochina cap al 1975 quan el govern actual es va fer amb el control de Ventiane va arreplegar totes les prostitutes, delinqüents i altres malfactors de la ciutat i els va posar en dues illes de l’embassament, un per homes i una altra per dones… i alà! Potser l’Hereu hauria de prendre nota!!! No sabem com va acabar el tema però ara ja no hi viu ningú a les illes…

Hem trobat bastants ciclistes, una parella de suissos (de 55 anys o més), una parella d’alemanys i un americà (tots feien el típic loop per dins a Laos de 2-3 setmanes, sortint i arribant a Ventiane).

Hem dormit a LAK52… no, no és cap estació espacial russa ni res per l’estil… és un poble que va sorgir fa poc uns 20 anys quant el govern va fer fora totes les persones d’ètnia Homng dels territoria d’aprop de Ventiane i es van establir en el km 52 de la ruta 13 que creua de N a S Laos (i que és la que estem seguint nosaltres). Doncs res Lak vol dir poblet amb lao i 52 doncs el punt kilomètric.

Ens ho hem passat molt bé ja que hi ha un mercat dels de veritat on venen de tot, des de grills a gripaus, peixos de l’embassament, tota mena d’animals de les muntnyes (vius i morts), herbes de tot tipus, ginseng a preus baratissims… amb uns colors (i unes olors) molt xules.

Serps, grills, gripaus, ... de tot al mercat de Lak 52

8 de novembre: LAK 52 – Ventiane

Ventiane: la “capital city” de la república

Hem fet 52kms amb desniv.+ 75m i deniv.- 97m en 2h 45min a 18,5km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/55955847

Avui ens hem aixecat aviat i hem seguit fins a Ventiane, la capital de la república. Només 52kms que hem fet ràpid per així poder dinar allà i visitar la ciutat a la tarda.

El recorregut d’avui ha estat gairebé pla i ja es nota que comencem arribar a la ciutat perquè el trànsit va augmentant. Ens pensàvem que seria una entrada molt caòtica, com altres capitals asiàtiques, però no hem tingut cap problema. És molt tranquil.la i petita.

A l’entrda hem trobat una parella de ciclistes que ens han acompanyat a una GH, i ens han explicat que feia gairebé 2 anys que havien sortit de Bèlgica amb la bici i que ara portaven un més aquí a Ventiane i que no sabien que farien ni cap on tirarien… no sabem pas com s’ho munta la gent… (ei David R. Si dius que nosaltres vivim bé, aquests ni t’explico!!!).

Ens han passat el seu web: www.laroutesansfin.net es diuen Elena i Thierry.

Havent dinat, amb l’Elena i en Therry,  i una parella més d’alemanys, hem anat a visitar la ciutat.  Hi ha molts estrangers, i molta gent que viatja sola.

That Dam

Demà seguirem cap al sur direcció Paxsan. Ja anirem explicant.

9 de novembre: Ventiane – Thabok

Viatgers del món pel món i “for a long time”

Hem fet 95kms amb desniv.+ 193m i desniv.- 170m en 5h 27min a 17,5km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/56469801

Abans de sortir de Ventiane, hem anat a veure el Phat That Luang, que ahir no vam poder arribar-hi. És el monument nacional més important de Laos.

Tot semblava ser una etapa avorrida, plana, amb vent en contra, paisatge lleig (típic de quan surts de les ciutats), …

Quan ens quedaven uns 15 km per arribar a Thabok, un japonès ciclista s’atura i diu: – I come Japan and you? Així ha començat una conversa, rèiem més que no parlàvem. Pedalava amb xancletes, una tovallola al cap i tant el mallot com el culot li ballaven de lo sec que estava. Parlava molt poc anglès, però es feia entendre. Ens ha repassat les bicis mentre rèiem, és clar! I finalment ens hem fet una foto tots tres abraçats. Ens ha comentat que dorm amb tenda de temple en temple, i que sortir del Japó, està fent Àsia, arribar a Europa, … porta una bici curiosa, li hem fet fotos. Va amb un sillin que sembla una cadira d’aquestes de poliesportiu (diu que és italià…),

De cop i volta mentre xerràvem s’ha posat a riure moltíssim i ens ha assenyalat a 4 ciclistes més que ja havia trobat abans.

Una parella de portuguesos i una parella d’alemanys, els alemanys estaven viatjant des del març. Hem estat 30- 40 minuts parlant animadament (mentre el Japo feia fotos). Ha estat una estona molt, però que molt agradable!!

Les webs del japonès:

http://madurapu.exblog.jp

http://madurapu2.exblog.jp

http://madurapu3.exblog.jp

Un cop a Thabok hem vist un mercat, i cap allà falta gent! Hem comprat plàtans, i mandarines. En aquest tenien, ratpenats, esquirols i rates, que no ens hem decidit a comprar perquè no tenim benzina al fogonet, sinó… Ah i perquè ens hem d’acabar les provisions caducades que comprem. Estem renovant l’estoc de Laos de iogurts, galetes, nutella, pa sec, llet de soja, … Per cert a la Núria que no li agradaven els iogurt ara s’hi a tornat addicta. Bé, no sabem si són realment iogurts però són prou bons…

10 de novembre: Thabok – Viang Kham

Resseguint el Mekong

Hem fet 143kms amb desniv.+ 250m i deniv.- 220m en 8h a 17,7km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/56469810

Després de pensar l’estratègia de com anar a veure unes coves, i poder arribar a temps a agafar l’avió, hem pensat que avui havíem d’arribar a Pakadding (95Km des de Thabok), així que em posat rumb cap allà. A les 13:00, ja hi érem, així que per unanimitat, hem coincidit a seguir fins al proper poble on hi hagués GH, a 50 km de Pakadding, guanyant un dia. En total 143kms en 8 hores, hem fet el rècord tant de kms com en temps pedalant per Laos. Al final ja notàvem el cansament dels km acumulats, i més quan teníem el vent en contra.

Així que us estem escrivint des de la cruïlla, des d’on demà deixarem la crta.13 i prendrem la crta.8 per anar a veure les coves de Tham Kong Lo situades a Kongor.

Avui el paisatge a millorat respecte al d’ahir, hem tornat a topar amb el Mekong, i l’hem estat resseguint. Paisatge verd, molts pagesos i camps d’arròs, i molts pescadors en el Mekong o rius que hi conflueixen.

11 de novembre: Viang Kham – poble a 8km de Konglor

Visita turística: Les coves de Konglor

Hem fet 88kms amb desniv.+ 600m i deniv.- 575m en 5h 50 min a 15,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/56469819

Avui hem agafat la carretera 8 fins a gairebé Na Hin, uns 42 kms, amb 3 colls, l’últim bastant dur però des de dalt es veien unes vistes estupendes, de files i files de muntanyes escarpades i crestes. D’aquí hem baixat 4 km de corbes, (hem vist un accident d’un camió de ciment tombat), fins a trobar el desviament que ens portarà a Konglor.

La carretera completament plana, de 40 km més, travessa el parc natural Phou Hin Boun, xulíssima, amb alguns pobles i cases de bambú o fusta, i havent d’esquivar ànecs, porcs, gossos, vaques, búfals, galls, gallines i pollets, …

Hem arribat a Kongor i juntament amb un Israelià, hem anat a veure la cova. La cova és un túnel fluvial que s’endinsa en muntanyes calcàries i va a parar en una altra vall, on a 2 km hi ha un poble (Natan) i que l’israelià que va a peu s’hi quedarà.

La cova fa 7 km de llargada, i l’hem fet amb barca, i alguns trams a peu ja que no hi havia més d’un pam d’aigua. Quan portàvem 15 i minuts endinsats en la cova fosca, hem baixat per visitar unes estalagmites que s’han format de tamanys diversos. Realment és impressionant i val la pena anar-hi.

Respecte la Lonely Planet, … Fa dos anys ens vam tornar ximplets a Zanzibar perquè els allotjaments d’un costat de la illa estaven a l’altre. L’any passat sort que ens les van robar. I aquest any si arribem a saber que podem passar d’una Vall a l’altra, i que hi camins, ens estalviem recular pel mateix camí,… tal com ha fet l’Israelià. Haguéssim hagut de travessar la cova, segurament amb dues barques, i potser fer la nit al ras amb tenda, però ens atreia la idea!!

Així doncs em desfet el camí, uns 8 kms, on estem allotjats. La carretera 8 és la carretera més curta per arribar a Vietnam, i ens pensàvem que trobaríem més transit del que hem trobat. Una curiositat, hem vist camions plens, plens, plens, però molt plens de gossos apilonats i plorant, hem preguntat a on ens allotgem si els vietnamites mengen gossos, i ens han comentat que sí, i de Vietnam també van a Corea. (Oju amb el meat de Vietnam i Corea!)

12 de novembre: poble a 8km de Konglor- Hin Boun

La pluja i la mare que la va parir

Hem fet 129 kms amb desniv.+ 810m i desniv.- 760m en 8h 5 min a 15,8km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/56469835

Aquesta nit hem sentit ploure, però no massa,… El matí el cel estava encapotat, però teníem l’esperança de no mullar-nos. El fet és que volíem arribar a Hin Boun (uns 120 km), i per fer-ho tranquil·lament volíem començar a pedalar a les 7, però per fer-nos un ou ferrat s’han estat ¾ d’hora, … i després ens hem hagut d’aturar dos cops per culpa de la pluja. El primer cop ens hem negat fins que hem trobat un aixopluc amb goteres, i el segon cop ens hem aturat abans no fes el gran xàfec, sota uns arbres. Això ens ha fet dubtar de quedar-nos a on vam dormir la nit passada, però com que hi hem arribat a les 13:00 hem decidit tirar fins a Hin Boun, per demà fer una tirada curta i visitar Thakhek i les seves coves.

Hem arribat gairebé de nit a la única GH de Hin Boun, està apartada uns 2 km del poble, i a sobre no tenen restaurant (és més un puticlub que una GH…). Així que hem practicat el “bicing on the night” per anar a sopar, … deixeu-vos de tubbing, kayking, … i si voleu provar un esport realment excitant i de sensacions fortes, pedaleu de nit per Laos, amb circulació de camions que t’adelanten o bé t’enlluernen amb les llargues i esquivant porcs i búfals que et surten de la cuneta, …

Hem arribat sans i estalvis a la GH, on descansarem fins demà per fer uns 50 kms i visitar més coves a Thakhek. (o potser no si són massa cares…).

13 de novembre: Hin Boun – Thakhek

Avui, jornada de descans…

Hem fet 53 kms amb desniv.+ 180m i desniv.- 200m en 3h 20min a 15,5km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/56469842

Ja notem les cames cansades, i aprofitant que érem prop de Thakhek, hem decidit aturar-nos-hi.

Avui pel camí hem trobat un noi de Bèlgica, qui ens ha dit que feia 3 anys que va marxar amb bicicleta i que ja tornava cap Bèlgica, … en 3 anys més calcula que hi arribarà. Aquest haurà fet la volta el món, ja que ha estat als EEUU, Amèrica, Àsia, … tenia la intenció de fer Xina, Kazagastan , …gaztan, …gztan, .. (ens perdem per aquests varals). Li hem recomanat que anés a veure les coves de Konglor i ell ens ha recomanat un camí/carretera de Thakhek a Savannaket, que serà el que farem demà, uns 110kms. Diu que el camí va just pel costat del Mekong i que no hi ha gens de trànsit.

Thakhek s’està convertint en una ciutat fronterera important ja que hi estan construint un pont que connectarà amb Tailàndia i també té molt aprop la fronterera vietnamita.

venta de peix al mercat

A l’arribar a la GH hem trobat el noi israelià amb el que vam creuar les coves de Kongolor i ens ha dit que menys mal que no vam passar amb les bicis ja que el camí del poble (Natan) fins a la ctra. Principal era per dins de camps d’arròs i que va haver d’agafar una barqueta per passar una zona inundada, impossible de fer amb bici, almenys ara, potser a l’estació seca (gener-febrer) es podria fer. Doncs si algú ho vol provar, ja ho sap!

Hem visitat Thakhek i comprat coses per menjar i de tornada hem trobat una dona amb un carretó que venia iogurts i la Núria li ha saltat al damunt per desvalijar-li la neverota que portava…

14 de novembre: Thakhek – Savannakhet

Ja tenim Savannakhet al saquet

Hem fet 117 kms amb desniv.+ 220m i desniv.- 216m en 7h a 16,7km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57757430

Ja portem visitdes les tres ciutats més grans, o més importants de Laos, Luang Pravang, Vientian i Savannakhet. Aquest és l’ordre que les hem visitat, i casualment de les que més ens han agradat a menys.

Avui hem deixat la carretera 13 per fer la ruta 11 fins a Savannakhet. Aquesta és una carretera secundària que va paral·lela al Mekong, amb menys trànsit, però amb 20 kms sense asfalt. La carretera ha estat molt planera, però després d’haver dinat s’ha girat vent de cara i ja no semblava tant planera, …. De fet creiem que em triat una bona opció, ja que en molts trams teníem el Mekong a tocar, i veies perfectament Tailàndia.

Hem arribat a Savannakhet a 2/4 de 5, o sigui que l’hem visitat amb bici, abans no se’ns fes fosc (a les 18:00 ja és negra nit). Hem trobat una GH cèntrica i barata i hem procedit a fer les pertinents compres de suc, llet, fruita, …

Per sopar hem fet dos intents de restaurants recomanats per la Lonely Planet, però ja no existeixen, … (un d’ells l’hem escollit per les àmplies racions que servien, …). Total que hem acabat en un restaurant local i oblidant-nos de dir que no ens ho fessin picant, i encara traiem foc per la boca! Aquí la gent menja poquet, de fet, són gent més aviat de constitució menuda, i es fan un fart de riure quan demanem tres plats per dos persones, … ens senyalen i ens fan un 2 amb els dits.  Els números ens els hem après, per pagar i per demanar, i tot i dient-ho amb laos i fent-ho amb els dits, encara ho pregunten unes quantes vegades més.

fites kms, van molt be ja que sabem quan falta per arribarfites kms, van molt be ja que sabem quan falta per arribar… pero per arribar a on? 

15 de novembre: Savannakhet – Pakxong

Laos…tia de temps sense entrenar (by Jordi Pou)

Hem fet 76 kms amb desniv.+ 300m i desniv.- 240m en 5h 22min a 14,6km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57757436

Després que en Jordi Pou ens recordés que portem “laos…tia” de temps sense entrenar, en Pep a les 6:00 del matí s’ha calçat les bambes i s’ha fotut a córrer

(trak run: http://connect.garmin.com/activity/57757432);

; mentre la Núria s’ha passejat per Savannakhet a buscar iogurts i pa. No sabem si la falta d’entrenament o els kms acumulats o (ens hem passat tot avui cantant) “el vent, … la cara al vent, …” ens han fet passar els km poc a poc.

De Savannakhet hem anat a buscar la crta 13, per una carretera (9a) molt xula. Laos no ens deix de sorprendre amb els seus paisatges. Aquest cop, camps daurats i verds d’arròs amb gent treballant-hi, palmeres, búfals enmig dels camps…  però amb la cara al vent. Quan portàvem uns 40 km, hem arribat a la cruïlla per agafar la crta 13 (Lak 35), on hi havia un mercat, i on hem parat a esmorzar, arròs inflat i fruita (manadrines bonsai i una mena de raïm amb grills).

David R, aquest si que curren!

Hem seguit per la ctra. 13 cap al sud encara amb vent de cara fins a Paxsong. Hi hem arriba a l’hora de dinar; però no hem tirat més ja que el poper poble està a uns 60kms i no haguéssim arribat (aquí a les 17:30h ja és negra nit, a les 18:30h sopem i a les 20h ja dormim!).

Doncs així que hem anat al mercat a comprar coses per demà a sopar i a dormir que demà toca una etapa llarga i les cames ja comencen a passar factura i sobretot amb aquest vent en contra dels nassos.

Per cert en el mercat d’avui no tenien cap bestiola a destacar, només cubells i cubells plens de gripaus, els hi deuen agradar molt per aquí…

16 de novembre: Pakxong – Khonxedon

Avui hem topat amb dos personatges: un local i un holadès.

Hem fet 109 kms amb desniv.+ 190m i desniv.- 200m en 6h 40min a 16,4km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841832

Avui també a tocat pluja, … però al mal temps bona cara! En Pep ha aprofitat per fer una becaineta.

becaina improvisada

El primer topament l’ha provocat la Núria, ha estat amb un policia amb una metralleta que ens perseguia, perquè ens hem parat enmig d’un pont a fer una foto. Quan hem vist el poli cridant i amb la metralleta que corria, l’hem esperat. Aquest ha començat a parlar-nos en Laos i en veu molt alta, fins que finalment hem acabat ensenyant-li el mapa i assenyalant la direcció on anàvem i ens ha deixat marxar… Hem suposat que no els agrada que fem fotos als ponts,…tot i que n’hem fet moltíssimes, i de fet hi ha una garita a cada estrep de molts.

Per esmorzar hem volgut parar-nos en una garita d’un pont on no hi havia polis, i hem hagut d’apretat a córrer, perquè ens han sortit milions d’abelles.

Per dinar ens hem quedat a uns 20 km del nostre objectiu, i el primer restaurant que hem entrat hem rebut un no i fora amb Laos, … En el segon ens han rebut amb els braços oberts, hem demanat un foe (sopa de fideus d’arròs) i Khao niao (arròs glutinós), tot típic de Laos i molt bo si no és massa picant.

foe i kao niaw

El segon personatge que hem trobat ha estat a la GH. Només entrar, un holandès de bon veure i que viatge amb bici també, ens ha “sagrestat” i fins que no s’ha fet fosc i era hora de sopar, no ens ha deixat entrar a l’habitació per dutxar-nos. Evidentment, com que anava sol ens ha demanat si podia venir a sopar amb nosaltres. Només parlava ell. Hem donat la volta al món, ens ha descrit la gent i la hospitalitat de molts països, dels quals ens ha fet ganes d’Iran. Aquest viu a Malasya i recomana guies via internet o viatges organitzats amb bici. El seu web site:

www.bicycle-adventures.com

www.yangshuo-travel-guide.com

Tot un personatge que ha acabat parlant-nos del ying- yang, i alguna filosafada més, abans no ens ha deixat anar a dormir. Ens ha anat bé trobar-lo, perquè també ha estat a Cambodja i ens ha donat informació.

17 de novembre: Kongxedone – Thong Khop (Champasak)

Transicions a Champasak

Hem fet 111 kms amb desniv.+ 200m i desniv.- 200m en 6h 33min a 16,9km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841836

Ens hem llevat d’hora per poder-nos arribar tranquil·lament a Champasak, visitar el Wat Phu, complex de temples religiosos. Després de saludar a en Peter (l’Holandès) hem reprès la marxa. Hem arribat gairebé a Pakse sense adonar-nos, potser perquè ens hem fotut pa i voles de no sé què, d’una moto venedora ambulant que hem aturat enmig de la carretera, i ens ha costat cap calé.

nens sortint del cole

El vent l’hem tingut de cul, i això ens ha anat súper bé!!! I la carretera fins a Pakse bona, però de Pakse a Champasak, l’estaven asfaltant i hem fet uns 30 kms amb carretera dolenta de sorra i bots.

Després d’uns 100 km hem arribat al temple de Wat Phu, que vindrà a ser com una Angkor  una escala més petita. La veritat és que estan treballant-hi, i moltes zones encara no ho han ni tocat. Les vistes són magnífiques, ja que per accedir al Santuari el lingam de Siva, has de pujar o escalar, unes escales molt verticals i irregulars. Des d’allà pots veure tota la Meseta de Volavent. En aquest nivell superior, hi ha una pedra amb un elefant gravat, la petjada de Buda i una cova des d’on flueix un brollador d’aigua sagrat fins el santuari.

Ha estat com fer una transició, deixar les bicis i començar a pujar escales, caminar i baixar-les, …

vista des de dalt de tot dels temples

Ens hem instal·lat en una GH prop de l’accés del Wat, en un poblet on no hi ha res de res, i està a uns 6-8 km de Champasak. D’aquesta manera estem més aprop de la carretera que volem agafar demà. Hem preguntat a dos que sabien anglès com estava la carretera, el primer ens ha dit que era molt dolenta, i el segon que era ok. El primer ens ha dit que per arribar-nos a les 4.000 illes (objectiu per demà) hi havia 150 km, i el segon 123. Al nostre plànol ens marca uns 85-95 km. Ja us ho explicarem.

Per sopar no hem tingut alternativa i ens hem quedat a la GH. El plat se’ns omplia sol, estava minat de bestioles, voladores, saltadores i caminadores, fins i tot de’ns podaven dins la samarreta, semblava que balléssim una samba! Quan ens ho hem acabat tot, i ràpid, teníem més ple el plat de quan hem començat.

Demà tenim pensat tornar-hi a esmorzar, ja que aquí la proteïna és gratis!

18 de novembre: Thong Khop (Champasak) – Don Khong (quatre mil illes)

Ens hem descomptat quan portàvem 3.980 illes

Hem fet 100 kms amb desniv.+ 110m i desniv.- 140m en 6h 22min a 15,7km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841842

Per esmorzar ens hem quedat a la GH perquè sinó no sabíem on ni quan podríem menjar. Un cop amb la panxa enganyada, però nosaltres famèlics,… hem tirat direcció Soukhoma, Mounlapamók fins Houaynang on hem agafat una barca perquè ens passés a la illa Dong Khong. Ha anat tot rodat, ha estat una carretera de sorra, pocs cotxes i per tant hem menjat relativament poca sorra, tot i que quan ens dutxem surt xocolata… Alguns trams sí era dolenta i amb bots, però no se’ns ha fet pesat.

Carretera principal

Al principi hem comprat plàtans i algunes galetes perquè sabíem que hi havia pocs pobles on comprar, però per art de màgia, i pensant amb el venedor de baguets ambulant, hem sentit la seva bocina i l’hem aturat!! O sigui que ehm menjat pa per esmorzar i plàtans.

Quan hem arribat a  Houaynang, hem vist un cartell amb un dibuix d’una barca i ens hi hem atansat, d’allà ha sortit un home que ens ha fet pujar a la barca i en un pis plas, ja erem a l’illa gran de les 4000 illes.

CAMBODJA

19 de novembre: Don Khong (quatre mil illes) – Stung Treng

Sabaidi Laos!

Hem fet 98 kms amb desniv.+ m i desniv.- m en 5h 41min a 17,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841854

Avui com que no havíem de fer gaires kms em sortit tard. En Pep ha anat a córrer i de passada a preguntar el preu del ferry de cotxes que surt de 4kms més al sud, després d’un bon esmorzar hem anat a buscar el ferry. Com ja és habitual, regatejant que sinó et foten uns timos que ni a les rambles amb els guiris!

(ruta run pel costat del Mekong: http://connect.garmin.com/activity/57841846).

Ja un cop al continent hem tornat a anar cap al sud i en uns 30kms hem trobat la frontera… bueno en realitat són tres barraques de canyes i fusta i una altra (que és la de quarantena, o sigui et miren si tens febre, que és una taula amb un para-sol. Aquí ens han fet pagar 2$ per sortir de Laos, 2$ perquè ens miressin si teníem febre, 23$ pel visat, i 2$ per entrar a Cambodja.

Volíem gastar-nos els kips que ens han sobrat de Laos, però no hi havia res de res, i només al passar a la frontera ens han dit que no canviaven enlloc de Cambodja els kips, així que els hem canviat a $ (el canvi a riels era dolentíssim). Hem pensat que ja canviaríem els $ a riels a Stoeng Treng, però encara ens faltaven 55 km per arribar-hi i havíem de dinar, … Anaven passant els km i no hi havia pobles, … i quan hem dit: Aquí no hi ha els de les baguets??? – Txa-txan!!! Han aparegut dos motos de no sabem on amb panets,… Hem preguntat si podíem pagar en $ i s’ha posat a riure. Hem preguntat quan valien i ens han dit 2000 riels, hem utilitzat els 4000 riels que en Pere ens va donar, GRÀCIES PERE!!! Ens has pagat el dinar, que consistia en: Una baguet per cada un de nosaltres amb gelat i llet condensada!

Nyam nyam, ...

Hem arribat a Stoeng Treng a les 15:00 i al cap de mitja hora tancava el Banc on hem canviat. Hem estat una hora, de la gent que hi havia!! Hem anat a buscar una GH i hem sortit a buscar pa, tonyina i suc perquè teníem pensat fer uns 140 km fins a Katie (proper poble on hi ha GH). Però quan hem tornat a deixar le provisions hem preguntat al de la GH per agafar un camí, que tots els ciclistes a qui hem preguntat, ens hn dit que ens n’oblidéssim, … i aquest ens ha dit que l’estaven arreglant, però hem d’agafar un ferry per anar a l’altre costat del riu, així que ens ho estem pensant, …perquè serien menys kms i passaríem per dos temples (wats)… ja us direm el què hem fet!

Stoeng Treng

Per sopar hem anat a un lloc que hem vist mentre anàvem a comprar i que estava ple de camboianos, i hem triomfat!! Per casi res hem sopat pasta amb soja i carn, i hem repetit!

20 de novembre: Stung Treng – selva minada del nord de Cambodja – Stung Treng

Avui ha tocat raid…o sigui ens hem perdut i molt!

Hem fet 85 kms amb desniv.+350 m i desniv.-350 m en 6h 12min a 17,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841856

Avui la idea era arribar-nos a Chaeb, Chep, Xeap o com coi és digui… un poble a mig camí entre Strung Treng i un temple que hi ha a la frontera amb Tailàndia.  El de la GH ens ha dit que el camí era nou i que estava bé i que encara hi estaven treballant. Així que a les 7h hem agafat un barco per anar a l’altra banda del Mekong i començar a pedalar, al poble de Talhat Voravit, fins aquí tot ok.

On es en Pep?

Em començat a pedalar i de seguida hem trobat un cruse molt clar, hem preguntat (però gaire cas tampoc ens feien…) i mirat el mapa i hem decidit tirar pel de la dreta. Doncs au a fer kms, primer uns quants de dolents doncs hi havia un piló de retros treballant (n’hem contat unes 15, una darrera l’altra) un cop passats aquest kms la carretera era bona i molt ampla i a banda i banda molt de tant en tant sortien caminets secundaris però sempre amb l’omnipresent cartellet de “DANGER MINES”, o sigui que millor pixar al mig de la pista no sigui que la caguem ben cagada…

Quan portàvem uns 40kms i no ens quadraven els rumbs que portàvem amb els del mapa hem preguntat (no penseu que passaven gaires motos, una cada mitja hora i encara…) i ens han dit UYYY!!!!! cap aquí no que torneu a Laos, heu de recular fins el encreument. Au! Desfés els gairebé 40kms fins el primer encreuament i fes els que et queden per arribar a Chaep. Però baixant hem vist un encreuament que pujant no havíem vist (també amb el cartellet de la calavera) i hem tirat per allà ja que hem vist que hi anava un carro, l’hem atrapat i ens ha dit que Chaep estava a 150kms per aquell camí… hem parat a un motorista i ens ha dit que estava a 150kms… alè quién da más!

Oju amb les mines!!!

Total que hem pensat que aquell camí no era i que era el encreuament més evident del principi… a l’arribar-hi hi havia un tècnic de les obres que no parlava anglès però ens ha entès perfectament i ens ha dit que el encreuament no era aquell sinó el que hem mirat primer uns 30kms més amunt i que Chep estava a 57kms des del encreuament… ara tot ens quadrava amb el mapa… però ja eren les 14h, ja portàvem 85kms fets i no teníem aigua o sigui que hem decidit fer mitja volta i tornar a Stung Treng i deixar-nos de selva minada.

O sigui que demà baixarem per la carretera fins a Kratie (uns 145kms), i en 3 o 4 dies més serem a Seam Reap. Ens hem menjat el dia que teníem de marge però per això estan els marges (a part de per collir espàrrecs).

Dins de tota cosa dolenta sempre n’hi ha una de bona per molt petita que sigui… o sigui que avui tornarem a sopar al mateix lloc d’ahir que ens va agradar tant!

21 de novembre: Stung Treng – Kratie

Val més seny… Però sort dels Voltarens!

Hem fet 140kms amb desniv.+360m i desniv.-370m en 8h 20min a 16,8km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841860

Segur que ja esteu pensant… quin títol que han posat avui!?

Doncs és que a en Pep li ha començat a sortir l’últim queixal del seny i li fa un mal que no vegis… ja porta uns quants voltrarens i això que ell no es pren mai res. A la Núria els hi van arrancar ja fa temps (això ho explica tot…).

comprant platans abans de marxar

Doncs res avui ha tocat una etapa llarga fins a Kratie, una ciutat al costat del Mekong que es va lliurar dels bombardejos de fa uns quants anys i encara conserva molts edificis colonials francesos. Té un passeig que està prou bé amb unes bones vistes de la posta de sol i un ambient relaxat… hi ha bastants “barangs”, així és com ens diuen a els occidentals a Cambodja, ja que van a veure els dofins d’aigua dolça… nosaltres el més aprop que hem estat dels dofins ha estat avui mentre dinàvem (mireu la foto), per cert que ens han fotut un arròs que devia ser de l’època d’en fumanxú de lo cubat que estava…

L’etapa d’avui bastant avorrida, molt de sol, poques cases ja que tot està ple de mines i anar fent tobogants. Hem arribat morts de set i hem trobat un super xino amb aire condicionat i ens hi hem quedat una estona per refer-nos, i també els hi hem comprat dos sucs, no us penseu que som tant “getas”!

L’etapa de demà promet, anirem pel costat del Mekong tota l’estona, fins que el creuarem per últim cop posant rumb cap a Seam Reap.

Avui al vespre sembla que ja no li fa tant de mal el queixal a en Pep, esperem que aguanti!

Segurament no tornarem a tenir connexió fins a SR daqui uns 3 dies.

22 de novembre: Kratie – Strung Trang

Pedal de l’Infern

Hem fet 88kms amb desniv.+30m i desniv.-50m en 5h 51min a 15,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841863

Avui teníem pensat arribar-nos a Kampong Cham (camí llarg, per carretera bona) o ChamkaLeu (camí curt, no teníem dades ni de la carretera ni si hi havia GH), tot depenia arribar-nos a Strung Trang i preguntar-ho allà.

Hem sortit aviat de Kratie, amb unes vistes des de la GH de l’ambient matutí que es respira en tots els pobles amb un mercat,…

mercat matutí de Kratie

Hem agafat una carretera que va paral·lela al Mekong, a un ritme suau perquè en Pep es moria de mal de queixal. Quan portàvem uns 10 km, fins i tot a la Núria li feia mal de queixal, no hem parat de veure cartells de dentistes des que hem sortit de Kratie!! 2 cartells per km pedalat, D’oportunitats n’hem tingut moltes, però hem decidit que per 4 dies ens esperem a casa, …

cada km dos dentistes... ni fet expressament!

La carretera, aquest vol ha estat la més maca de Cambodja, molt planera. En un costat el Mekong i les cases on venien peixet al voral de la carretera, i en l’altre costat camps verds i inundats d’arròs on les cases tenien estesa l’arrròs amb les pallofes per assecar al voral de la carretera. En els 80 km que hem fet, no ens han parat de cridar: hello, hello, hellooooooooooo!! nens i grans, …

Quan faltaven uns 5 km per arribar al poble on havíem de prendre el nostre darrer ferry per anar a Strung Trang, en Pep s’ha quedat sense el pedal esquerre. Hem tret cinta americana i l’hem enganxat. Passants els 5 km hem vist un lloc on arreglaven bicis i ens han dit que ens ho soldaven per 1$, i hem acceptat. “L’apanyo” ha durat un km i mig fins que hem arribat al “port del Ferry”, no podia soldar el pedal de ferro amb la biela d’alumini…La filla de qui ens ho ha “arreglat” era professora d’anglès i ens ha convidat a anar a l’escola per fer més interactiva la classe. Era una escola de només anglès, i hi havia bastants nens que el parlaven força bé.

Mentre esperàvem el ferry hem anat a buscar un tros de fusta o alguna cosa per poder entatxonar-ho i fer com a Tanzània, que anaven amb l’eix del pedal. Tampoc ha funcionat, així que hem decidit dormir a Strong Trang, buscar algú que ens ho arregli i demà ja arribarem Kampong Thom.

Només baixar del ferry, hem trobat 3 nois blancs que treballaven d’agents socials per la zona, i un d’ells s’ha ofert a buscar algun mecànic, ja que aquest parla camboià (fa un any i mig que hi treballa). Després de 3 respostes negatives de tres llocs diferents, hem arribat a casa en Bob el manetes! Aquest ens ha soldat un clau al pedal de ferro i l’han collat pel darrera. La sensació és bona, ara sí que arribem a Siemp Reap!

Per sopar, ho hem tingut una mica cru, … estem en un poble gens turístic i quan ells ja han sopat tanquen la paradeta. Nosaltres després de dutxar-nos ja eren 2/4 de 7, i quan ens hem disposat a buscar “restaurant” només un lloc estava obert. Avui sí que no en tenim ni idea del què hem menjat, … tampoc era massa bo, …

23 de novembre: Strung Trang – Kampong Thom

Continuem fent “apanyus“ a en Pep i a la seva bici

Hem fet 98kms amb desniv.+202m i desniv.-180m en 6h 03min a 16,1km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841866

Des que hem arribat a Cambodja en Pep no para de veure la Minnie, en Micky, en Piolín, … i entre voltarén i voltarén s’ha de prendre una aspirina per aguantar …

La carretera d’avui també ha estat molt xula, però amb molta calor i aquí el sol apreta més que a Laos (estem a 35graus a l’ombra i amb molta humitat). Palmeres, arròs, pobles, … també hem passat per una gran plantció de cautxú, és curiós… a que no sabeu de quin color és el cautxú??

Tenim una necessitat de prendre coca cola o fanta o aigua freda, que fins ara no se’ns passava ni pel cap aturar-nos a fer el toc, i això de 2 a 4 cops el dia.

Aquí a beguda fresca la tenen en neveres i gel. Als mercats venen el gel i la gent el compra per posar-lo a la nevera. En general hi ha menys electricitat i aigua corrent que a Laos.

no gaire estona!!

Quan portàvem uns 60 km el pedal d’en Pep se li ha descollat, ja que el cargol soldat s descargolava en el sentit del pedaleig. Així que ens hem hagut de tornar a parar en un mecànic, ja van gastats 1$ dl primer + 2$ del segon + 2$ d’aquest. Amb el què ha fet segur que arribem a Siem Reap.

Ens hem aturat a dinar quan el cicle de dolor del queixal de’n Pep era menor i quan faltaven uns 20 km per arribar. Després hem tirat tranquil·lament cap a Kampong Thom, i hem passat per un poble, Kakaoh, on hi ha gent que treballa la pedra, fent Budes, , objectes decoratius de totes mides. Aquí, enlloc de repartir-se pels llocs, es col·loquen un al costat de l’altre per fer-se la competència, i això amb gairebé tots els oficis, o mercats.

Quan hem arribat a KT, ens hem allotjat en una GH de luju (6$), no hi ha formigues, ni grills, ni mosquits, ni escarbats,…

24 de novembre: Kampong Thom – Siam Reap

Objectiu aconseguit: Siam Reap “on time”

Hem fet 148kms amb desniv.+50m i desniv.-50m en 8h 28min a 17,4km/h.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/57841868

Fe d’errates: el matí quan ens hem aixecat unes formigues minúscules se’ns estaven cruspint tot el pa que teniem per esmorzar… l’hem hagut de llençar perquè era negre, ….

Hem aprofitat les hores que perd en Pep per dormir, per pedalar, o sigui que a quarts de 7 ja érem a la carretera. Teníem 150 km per arribar a SR; en el cas que no hi arribéssim teníem a mig camí llocs per dormir. No ens ha calgut perquè a l’hora de dinar ja havíem fet més de la meitat. Els nostres culs preferien arribar, a pedalar un dia més (tot i fent els mateixos kms). Malgrat tot, nosaltres érem conscients que les vacances s’acabaven. Hem volgut aprofitar i assaborir la darrera jornada pedalant, sentint la gent, el vent, la calor, …

Entre poble i poble, planes de palmeres

Ahir a la nit, davant de cada casa van posar unes ofrenes (plàtans, aigua, arròs, espelmes i incens) per les víctimes que hi van haver a Phnom Phen, durant el darrer dia de la Festa de l’aigua, que celebren quan acaben les puges dels mozons. Avui aquest matí, per tots els pobles on passàvem, posaven la bandera de Cambodja a mitja asta, i se sentien oracions en molts d’ells (van morir 351 persones i va haver-hi uns 400 ferits).

Avui sí la carretera ha estat molt plana, passant per pobles amb els seus mercats, camps d’arròs, soja, peix, arròs, …assecant-se als vorals de la carretera. Hem pensat que per aquí, fa uns mesos hi va passar en Pere!

Apropant-nos a SR, parades de khao niauApropant-nos a SR, parades de khao niau 

A quarts de 5 hem començat a arribar a Siem Reap, tota una experiència! Si hi ha dos carrils de dos sentits diferents, no s’ha pogut apreciar quin era quin, ja que tant el d’un sentit com en l’altre, circulaven cotxes, motos, tuk tuks en els dos sentits i en diverses direccions! Tenim uns videos xulos a veure si el podem penjar i veieu l’entrada a SR tal i com l’hem vist nosaltres…

SR és una ciutat moooolt turística, no té res en especial, només que a 6kms al nord té la 8ena meravella del món, el complex d’edificis religiosos més gran del món: ANGKOR.

Si no fos per això seria una ciutat com qualsevol altra de les d’aquí a Cambodja, i és més Cambodja no seria la mateixa sense Angkor, no tindria res de res i potser l’haurien absorbit els vietnamites o els Tailandesos…

Hem volat una mica per trobar una GH que estigués bé de preu i confortable, tant per nosaltres com per les bicis, ja que ara comença la divertida operació d’empaquetar-ho tot. Hi ha un piló de GH totes molt semblants, nosaltres n’hem escollit una a uns 100m del mercat (on sinó!) i que està prou bé per 5$ la nit. Hi estarem 3 nits. Demà buscarem caixes i visitarem la ciutat (o tot a l’hora vaja…), el divendres anirem a veure Angkor i dissabte a empaquetar i cap a l’aeroport que l’avió ens surt al vespre.

25 de novembre: Siam Reap city

Hem donat més voltes a la ciutat que un tuk-tukero en una setmana.

No us posem el link perquè us marejaríeu només de veure’l…

Avui només teníem la “missió” de donar una volta per la ciutat i buscar dues caixes per les bicis. Però no ha estat fàcil.

Ens hem aixecat quant ens ha vingut bé (ei que estem de vacances!) i cap allà les 8:30h hem sortit amb la bici a veure si trobàvem alguna botiga de bicis per negociar un parell de caixes.

Hem anat al que seria un tipus de zona franca a bcn i hem començat a preguntar, ningú en tenia. Però al final en una botiga ens han dit que sí. Les caixes eren molt petites i ens demanaven 5$. Els hi hem dit que “naranjas de la xina” i hem seguit buscant.

Hem voltat tota la ciutat i res de res fins que en un carreró prop de la GH hi havia uns nanos netejant bicis de lloguer i els hi hem preguntat. Ens han dit que si en tenien però en volien 25$… ens hem posat a riure i hem marxat. Un ens ha dit si les necessiteu ja ho pagareu i la nostra contesta ha estat si hi ha un lloc que ens ho deixen per 5!!! i el paio ha quedat fotut, fotut.

O sigui que havent dinat, per cert hem anat a dinar “dumplings” que no en menjàvem des que vam tornar de Xina…, hem agafat un tuk-tuk i cap a la zona franca a fer negocis…

El tuk-tukero es veu que era novato. Primer no sabia la direcció que li dèiem i després s’ha posat per un pont en contra direcció i un autobús ens ha fotut a la cuneta, l’home anava dient “sorry, sorry-sorry, sorry”. Ha estat divertit!

Ah! i les caixes res de 5$. En Pep se les ha empescat per canviar el casc trencat de la Núria i els seus guants (que caminaven sols) per les dues caixes. Això igualment ho haguéssim llençat!

A veure com hi entraran les bicis, ...

Al vespre després de sopar per cap calé on ho fan els locals, hem anat a la zona turística i és realment agobiant tothom et vol vendre alguna cosa o fer un massatge o portar-te algun lloc amb tuk-tuk… horrible! El que sí fa gràcia és el Dr. Fish.

Dr. Fish · Massatge

Per cert, a la pregunta: està considerada Catalunya com un país independent? Doncs aquí ho tenen bastant clar, només heu de mirar la foto…

Visca Catalunya, Visc a Catalunya!Visca Catalunya, Visc a Catalunya! 

Per les botigues de souvenirs hi ha les banderes de tots els països i entre elles la de Catalunya (no hi ha ni la del país basc, ni la d’Escòcia…). Visca Catalunya lliure!!!!!

Demà Angkor!

26 de novembre: Siam Reap – Angkor – Siam Reap

Angkor What?… de pel·lícula…

Hem fet 34kms xino xano.

Per veure la ruta en Google Maps, altimetria… i descarregar-vos-la cliqueu al següent enllaç:

http://connect.garmin.com/activity/58023078

Ahir a la nit abans d’anar a dormir ens vam trobar amb una família de francesos que ja havíem coincidit altres vegades per Laos. Ens van dir que valia la pena anar a veure la sortida del sol a Angkor i que no feia tanta calor.

Els hi hem fet cas i avui ens hem aixecat a les 4:30h per ser a les 5:30h esmorzant davant d’Angkor Wat i veient la sortida del sol… nosaltres i unes 1000 persones més (però elles no esmorzaven…). L’entrada és caríssima 20$ per persona (això no es pot pernitir, no? És gravíssim!, són molts d’eurus, no? Nuñez dixit). Ara que hi hem estat, no ens ha sabut gens greu pagar-los.

Hem convingut visitar Angkor amb bici, i ha estat l’opció més encertada. Tot i que podíem triar diversos mitjans: tuk tuks, motos, bus, elefants, globus, …, hem escollit la nostra companya de viatge, on la pots deixar davant de cada complex i et dona la llibertat de tirar i parar a fer fotos on i quan vulguis.

Alguns pedalen i els altres elafantegen

Hem començat visitant Angkor Wat, ens ha fascinat, i impactat el bon estat de conservació (de fet hi estant treballant). Hem estat resseguint el mur on hi ha uns baixos relleus, amb històries gravades, fins arribar al temple que no s’hi podia accedir.

Angkor Wat
Després hem tirat cap al Nord, on hi ha la ciutat fortificada Angkor Thom, amb els temples de Bayon i Baphoun. Aquests estan en un estat de restauració menys avançat que Angkor Wat. Qui no vulgui ser observat que no vagi a Bayon, ja que aquest temple té una col·lecció de 54 torres gòtiques amb 216 cares, que s’observen des de tots els angles, miris on miris, et miren!
Entrada a Angkor Thom
Una de les 216

El Baphoun, nomes es pot visitar fins el mur exterior, ja que també l’estan restaurant.

Finalment hem tornat a prendre les bicis i ens hem dirigit cap a Ta Prohm. Aquest ens ha agradat moltíssim, aquí el protagonisme dels temples es veuen eclipsats per les arrels dels arbres que recobreixen el temple. És com si la selva es volgués empassar les ruïnes! Aquí hem aprofitat per dinar ja que hi ha molta ombra. Aquest es troba en un estat bastant precari, i suposem que per això, hi ha sondes per controlar els moviments.

La selva dins Ta Prohm
Un altre arbre viu

Cal dir que hem trobat gent, però el complex és tant gran que hi havia lloc per tothom.

De nit no l'havíem vist

Final de trajecte. Gràcies per haver-nos seguit i pels vostres comentaris; ens agradaria molt portar-vos amb nosaltres i viure amb i com la gent d’un país nou per nosaltres, per això us publiquem imatges, que valen més que mil paraules. De veritat, que és una experiència brutal, que intentem repetir any rera any, i aquest any per primer cop hem trobat gent que de les “nostres vacances” en fan un modus vivendi. Reflexionem’hi Pere, reflexionem’hi!

27 de novembre: Siam Reap – Sant Pol

Empaquetem i volem

Doncs res… ja s’ha acabat això!

Avui ens hem dedicat a desmuntar i empaquetar les bicis, en unes 3-4 hores ho tenim enllestit.

Després a dinar i a menjar l’últim iogurt. A ben dinat fem una mica de temps i agafem un tuk-tuk per anar a l’aeroport. Hi hem encabit els dues caixes totes les maletes i nosaltres… encara no sabem com!

jugant al Tetris

L’aeroport és molt petit i et fan pagar un “impost” revolucionari de 25eur. per persona en concepte d’utilització de les instal·lacions i serveis de seguretat (una estafa vaja…).

Nosaltres patíem pel sobre-pes. Les dues caixes juntes pesàvem 47kg i la bossa 10kg. Només podíem porta 40kg entre tots dos… però la dona ens ha dit que ens regalava els 7kg de les bicis i que havíem de pagar els 10kg de la bossa a raó de 3$ per kg, o sigui que 30$ en total. Encara ens ha sortit prou bé!

Doncs a volar cap a casa!

pedalar o morir!pedalar o morir! 

Recordeu: Cycling o die!

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s